Ensemble Tramuntana: “Tot Haydn”

per Jaume Sampol

L’Ensemble Tramuntana ha sigut una de les millors ofertes musicals d’aquest estiu! Ahir, diumenge 26 d’Agost, vaig assistir al seu concert Tot Haydn a l’església de Deià. Dues simfonies, la 44 i la 47, i entremitg el concert per a cello nº 1 en Do major. Va ser fabulós! Barry Sargent, dirigint violí en mà, fantàstic com sempre! Els seus músics, absolutament compromesos en identificar-se amb les intencions de Haydn. La comunicació entre tots ells, absoluta! Resultat: la màgia….la que ens arriba quan aquestes obres es fan presents, ens envolten i ens captiven, suggerint-nos imatges i pensaments, sensacions i sentiments. Llavors, veus clarament que val la pena conservar i seguir cultivant aquest patrimoni de far ja un grapat de segles. Qualcú dirà que no pertany a la nostra època i que ho hauriem d’anar arreconant ja. És possible…. però quin gaudiment ahir! quin plaer! Ben mirat, quan d’aquí dos, tres o quatre mil anys ens observin com a història d’un passat ja molt llunyà, ens consideraran a nosaltres, habitants del segle XXI, partanyents a la mateixa època de Bach, Haydn o Beethoven (el que siguem ferotges consumidors de les seves obres ens delata).

El paratge encisador, racó amagat de la Tramuntana, casa idílicament amb aquestes nits de música. Quan arribam adalt del turó on es situa l’església amb el seu capritxós cementiri, la darrera llum del capvespre ens reb, amb el contrast de l’hombra creixent i les darreres alenades de sol. La claror preferida de Rusiñol i tants altres pintors.

El concert per a cello va ser la segona obra. Després de la simfonia 47, Haydn ja ens havia guanyat, però Emmanuel Bleuse, parisenc instalat a l’illa, ens va dur més enllà! El so del cello, amb els seus múltiples matisos, es va apoderar de tota la nau. Fabulós! Capades de Barry Sargent des d’un costat per convidar als seus a entrades precises (hauria de dir obligar-los, perquè pens que deu ser hipnòtica la seva mirada amb miviment de cap i arc a la vegada), ulls clusos del solista, fos amb el so que li treu a les cordes. Sempre que escolt aquest concert me ve al pensament l’adjectiu alegre. Crec que és això, un regal de vitalitat i alegria amb moments vertaderament exquisits! Bravo Haydn!

Sortim del petit temple i l’hombra s’ha ensenyorit del paisatge, les melodies segueixen vives dins de mi, no m’abandonen, qualcuna es transforma i crea moments nous, no ho puc evitar. Les llumetes del poble no arriben a ferir la foscor.

Gràcies Barry, gràcies Emmanuel i gràcies a tots els músics que hi vareu participar.

Estau pendents dels seus propers concerts, ho trobereu a internet cercant Ensemble Tramuntana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *