Dos dies de música i serenor al Monestir de Montserrat.

Per Xisca Mesquida Ginart

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell de la mar. És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L’actual abat és Josep Maria Soler i Canals. El petit nucli de població, al cens de 2006, tenia 68 habitants.

L’origen incert es situa cap el 880. El seu fundador és l’abat Oliba sobre 1011, al segle XI, el monestir s’instal.la on hi havia una antiga ermita amb el nom de Santa Maria. La imatge de la Mare de Déu trobada per uns nens pastors dins una cova, s’hi venera des del principi. A 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l’abadia de Montserrat. El segle XIX va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleòniques i arran de la desamortització de Mendizàbal. A partir de 1858 es restaura l’edifici. Si sumen diferents estils en les seves construccions: romànic, gòtic, renaixement i eclèctic.

Durant el franquisme, el monestir prengué, a partir de les festes d’entronització de 1947 i coincidint amb l’abat Aureli M. Escarré, una actitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista.

Actualment conté una de les millors biblioteques del país amb 300.000 volums i 400 incunables. Té un fons documental de les Publicacions de L’Abadia de Montserrat i de la Revista Serra D’or. La congregació actual està formada per setanta-sis monjos. A més, al monestir hi viuen els infants que componen l’Escolania de Montserrat, considerada l’escola de cant més antiga d’Europa, ja que es va fundar al segle XIII.

L’any 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, i el 1997, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. El conjunt d’edificis del monestir estan protegits com a bé cultural d’interès local. La marededéu que s’hi venera actualment és una talla romànica del segle XII de fusta d’àlber, és de color negre fet que li ha valgut el nom de “La Moreneta” ( ennegriment se suposa debut al fum de les espelmes cremant durant segles).

L’11 de setembre dels 1881 , el Papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.

El Museu de Montserrat ocupa la superfície sobre les places de davant el Santuari que va construir entre 1928-1933 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, en ell s’exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l’Abadia com a presència i contribució al món de la cultura. Amb la Guerra Napoleònica (1811-1812), Montserrat va perdre el seu patrimoni medieval i barroc. Gairebé tot el que es troba actualment al museu prové d’adquisicions i donacions particulars. Arranca des de museu Bíblic a pintura Catalana dels segles XIX i XX. El 2006 el Parlament de Catalunya el declara Museu d’Interès Nacional.

La seva part musical està formada per l’Escola de Montserrat o l’Escola montserratina, és l’escola de Música més important de Catalunya i una de les més representatives d’Europa per la seva tradició, identificació i singularitat.. La presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir. El primer document data del segle XIV. (1399) El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex en el qual es troba la primera notació coreogràfica, de que hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels peregrins de procedències diverses, es conserva a l’Abadia amb el nombre u dels seus fons manuscrits.

Uns dels compositors més grans de l’escola montserratina fou Joan Cererols (1618-1680), tingué molts deixebles que foren mestres de capella, se li anomenava Mestre, Músic i Compositor. Fa pocs dies s’ha celebrat a la Basílica el 400è aniversari del seu naixement. Ireneu Segarra i Gregori Estrada foren organistes, compositors i musicòlegs de l’escola de al llarg de la segona meitat del segle XX i començaments del XXI.

L’Escolania és el cor de nois de veus blanques, canten diàriament a la Basílica ( durant la Missa, la Salve i les Vespres). Està formada per més de cinquanta nois de nou a catorze anys de Catalunya i la resta de Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon a escollir, llenguatge musical, cant coral, etc. Participen en totes les celebracions litúrgiques , la seva especialització que solen cantar cada dia és “El Virolai”, “La Salve Montserratina”. Des de finals de 1960 l’Escolania va més enllà de la Basílica i fa concerts per Catalunya i arreu del món. Els més destacats els darrers anys han estat amb l’Orquestra de les Nacions Unides, dirigits per Jordi Savall.

El 1997 es fundà la Capella de Música de Montserrat formada per antics escolans, per acompanyar l’Escolania quan el repertori ho requereix. Cor professional, és l’hereva de la Capella formada per monjos que feia la mateixa funció.. Nombre variable de components entre 8 i 12 cantaires. Participen en la missa conventual cada primer diumenge de mes i altres celebracions litúrgiques importants. El director és Llorenç Castelló Garriga.

Les campanes: L’Abadia presenta dos campanars, la Torre de L’Abat i el de Santa Caterina, amb un total de dotze campanes deu d’ús litúrgic i dues de servei horari. El conjunt harmònic fou dissenyat pel Pare Gregori Mª Estrada, un total de deu campanes afinades en to de Fa Major. Tot el conjunt és perfectament oïble des de qualsevol punt del recinte.

Aquesta exposició-resum sorgeix després de la meva estància els dies 7, 8 i 9 de setembre de 2018 a l’Abadia per viure, veure i sentir el que sabia per tercers i necessitava fer-ho en primera persona. Visita totalment necessària i recomanable pels amants de la música al manco una vegada a l’any, també pels excursionistes i coneixedors-seguidors dels millors Museus d’Europa.

 

Que La Moreneta ens doni la pau.

Esporles, dinou de setembre de dos mil-divuit